1. Els nostres inicis:
El 24 de gener del 2001 un nombrós grup d’immigrants marroquins va iniciar a l'església del Pilar, del barri de Sant Ildefons de Cornellà, amb el suport d'un grup de veïns de diferents tendències, un tancament indefinit, seguint l’exemple de la lluita encetada a l’església del Pi el 20 de gener del 2001, en la qual centenars d'immigrants van decidir lluitar per regularitzar la seva situació, reclamar els seus drets com a persones i acabar amb l'assetjament policial a què es veien sotmesos, amb el suport de grups autòctons. El 7 de març, després d'un mes de tancament, es va signar un acord entre els immigrants i el Govern que atorgava als tancats permisos temporals de residència i, després d’una setmana d’acampada, allotjament provisional.
2. Objectius:
El col·lectiu d'immigrants i les persones que els van donar suport van decidir crear una associació que facilités la trobada, l'intercanvi i la comunicació entre les diverses realitats culturals i, alhora, un lloc on emprendre iniciatives d'acció per a millorar la vida i acabar amb les discriminacions; en aquest sentit, es va constituir a Cornellà l'associació Sense Fronteres – Associació per la Lliure Circulació de les Persones, amb els següents objectius:
Solament des de la convivència, el coneixement mutu i la col·laboració podem anar construint la unitat i la consciència necessàries per a aconseguir dignitat i drets per a tothom.
Els amazics (berbers), que constitueixen la major part dels membres de la nostre Associació, han estat exclosos a la seva terra i han vist ignorada la cultura i la llengua pròpies. Aquesta ignorància es trasllada a Catalunya, on els poders públics no els donen mes que un reconeixement simbòlic.
La Llei d'Estrangeria nega a les persones la condició de ciutadans pel simple fet de no haver nascut al país en el qual es troben; els despulla dels seus drets polítics i socials i els sotmet a l'explotació dels empresaris i de les màfies; en conseqüència, es viola la Declaració Universal dels Drets Humans subscrita per l'Estat espanyol, la qual garanteix la lliure circulació de les persones.
Els immigrants són persones i en cap cas poden ser privats dels seus drets fonamentals, imprescindibles per a desenvolupar-se i viure dignament.
S’ha d’acabar el fet que, després de veure com l’espoli ha portat els seus països a la ruïna, s'hagin de jugar la vida i els estalvis de la família per arribar a Europa, que siguin perseguits per la policia sense haver comès cap delicte, que hagin de dependre dels lladregots de l’economia submergida i que, passats uns quants anys, continuïn depenent del que li interessi al seu patró en cada moment a l’hora d'obtenir un primer permís temporal de residència i de treball o una de les seves successives renovacions.
La manca total de drets d’un sector de les classes treballadores ajuda al fet que també la resta tingui unes condicions cada vegada més precàries.
3. La nostra història:
La majoria dels integrants de Cornellà Sense Fronteres venim d'Er-Rachidia i Ouarzazate, regions del Marroc situades en uns oasis dels vessants meridionals de les muntanyes de l'Atlas Major, 240 km al sud-est de Meknès, a la vall del Ziz. La seva població és en gran majoria d'origen amazic, més conegut aquí amb el nom de berber.
La història del poble amazic: el nom berber deriva de l'apel·latiu que grecs i romans van donar als habitants nadius del nord d'Àfrica quan la van colonitzar i significa 'bàrbars'. No obstant això, aquests pobles ja en aquells dies s'autoanomenaven amazigen, que significa 'home lliure'. La seva llengua, que perdura fins als nostres dies, s'anomenava tamazight. Originalment, el berber i la seva cultura s’estenia al conjunt del Magrib i del Sàhara, per la qual cosa, des del punt de vista històric i antropològic, es pot afirmar que els magribins són berbers. L'assumpció de l'arabitat per part dels poders establerts, tot fent-ne un estendard d'identitat nacional, és un dels factors més importants del naixement de la consciència berber; això ha creat un conflicte desestabilitzador com a conseqüència de la marginalització de la identitat ancestral d'una important part de la població.